Bon día famílies:
L'abril ja és aquí!!
Avui us vull penjar un document que han fet les fisios de l'escola per tractar el tema del restrenyiment, un tema que moltes vegades ens dóna mal de cap. En aquest document trobareu alguns consells. Gràcies. (Equip Globus)
Es considera que un pacient presenta restrenyiment quan compleix dos o més dels següents símptomes en més del 25% de les deposicions:
L'abril ja és aquí!!
Avui us vull penjar un document que han fet les fisios de l'escola per tractar el tema del restrenyiment, un tema que moltes vegades ens dóna mal de cap. En aquest document trobareu alguns consells. Gràcies. (Equip Globus)
"COM ESTEU, FAMÍLIES? DESITGEM QUE US
TROBEU TOTS BÉ I ENS ALEGREM DE PODER CONNECTAR AMB VOSALTRES A TRAVÉS
D’AQUESTA FINESTRA.
AVUI US VOLEM FER UNA APORTACIÓ SOBRE
UN ASPECTE DE LA SALUT QUE ENS AFECTA A TOTS, I ESPECIALMENT A MOLTS DELS
NOSTRES INFANTS: EL RESTRENYIMENT.
QUÈ ÉS EL RESTRENYIMENT?
És l’estat dels intestins en què les evacuacions són
escasses i dificultoses. Es caracteritza per la dificultat del pas de femta, molt
dura o petita.
Segons la Societat Catalana de
Digestologia, el restrenyiment és un símptoma caracteritzat per una
disminució del nombre de deposicions o l'existència d'esforç o dificultat
excessius per expulsar la femta.
Es considera que un pacient presenta restrenyiment quan compleix dos o més dels següents símptomes en més del 25% de les deposicions:
1.
Nombre de deposicions menor a 3 a la setmana.
2. Esforç excessiu en evacuar.
3. Femtes dures. Es consideren excrements durs quan són en forma de boles petites.
2. Esforç excessiu en evacuar.
3. Femtes dures. Es consideren excrements durs quan són en forma de boles petites.
4.
Sensació d'haver evacuat de forma incompleta després d'una deposició.
5. Sensació de bloqueig / obstrucció en voler fer una deposició.
6. Necessitat d'ajuda per fer una deposició (lavatives, supositoris, etc.).
5. Sensació de bloqueig / obstrucció en voler fer una deposició.
6. Necessitat d'ajuda per fer una deposició (lavatives, supositoris, etc.).
En el cas dels nostres alumnes, no podem
saber quines són les seves sensacions subjectives, però sí que podem
identificar els punts 1, 2, 3, 4 i també deduir l’aparició de dolor o d’incomoditat,
que si bé són subjectius, són identificables en molts casos.
TIPUS
Els podem classificar segons les seves
causes i segons la seva durada.
Segons les causes, n’hi ha de primari i de secundari. El primari no té una causa coneguda, i el secundari
és degut o bé a una malaltia, o bé a algun medicament. També hi poden haver altres causes, com
situacions emocionals o canvis de rutina que ho afavoreixin. Quan ja hi ha
dolor, aleshores també hi ha més retenció per part de la persona que ho pateix
i que vol evitar exposar-s’hi, allargant la complicació.
Segons la durada, pot ser transitori o agut (per canvis
d’hàbits puntuals, com una medicació temporal o algun canvi en l’alimentació) o
bé crònic, si la durada és superior a tres mesos. Per diversos motius, els
nostres alumnes sovint presenten restrenyiment crònic.
SÍMPTOMES
El més
freqüent és la dificultat per a l’evacuació, els símptomes poden ser:
·
esforç en la
defecació
·
excrements
grumollosos o durs
·
sensació
d’evacuació incompleta
·
absència de
reflex evacuant
·
sensació
d’obstrucció
CONSEQÜÈNCIES
Algunes de les conseqüències són el malestar general, la
disminució del creixement, els vòmits i també la pèrdua de gana.
La Societat Catalana de Digestologia
ens descriu les conseqüències a llarg termini, que descriurem a continuació.
Les més freqüents en els nostres infants són les hemorroides o fissures. Solen aparèixer en
restrenyiments crònics que s'acompanyen de molt esforç durant la defecació.
Quan apareixen aquestes complicacions sol aparèixer sang vermella generalment
al final de la deposició o en netejar (hemorroides), o dolor en el moment de
defecar, sobretot quan s'evacuen excrements molt durs (fissura).
QUAN CAL CONSULTAR AL METGE?
La Mútua de Terrassa ens fa aquesta recomanació molt
útil:
“Una vegada que comença és convenient no esperar massa,
ja que com més es prolongui el restrenyiment, més treball costarà recuperar un
hàbit intestinal normal. A més, s’ha de consultar si es produeixen altres
símptomes com disminució del creixement, vòmits, panxa inflada o sagnat amb la
femta”.
Potser els nostres infants fa anys que pateixen
restrenyiment i ja hem tirat la tovallola, però encara que no siguem a les
primeres fases, podem acudir a un especialista i renovar les nostres
actuacions.
QUÈ PODEM FER?
Com dèiem, quan comença a aparèixer el
restrenyiment no s’ha d’esperar a consultar, perquè com més s’allargui més
costa posar-hi remei (tot i que, recordem-ho, sempre hi ha coses que ens poden
ajudar). Però sobretot, si apareixen les conseqüències més amunt esmentades,
cal anar al metge de forma immediata.
Hi ha dos tipus d’intervencions, que
es poden realitzar de forma consecutiva o en paral·lel: la no medicamentosa i
la medicamentosa. En aquest post només parlarem de la primera, i de la segona no
en parlarem perquè les recepta el metge i no tenim competències per a fer
suggeriments a aquest nivell.
L’abordatge és INDIVIDUALITZAT, però
és cert que hi ha un conjunt de mides que són bones i necessàries per tothom.
En primer lloc cal evitar que l’infant tingui dolor, i per tant cal
tractar les lesions localitzades a l’anus si n’hi ha, i caldrà consultar amb
l’especialista què fer en aquest sentit. Com a mesura de desbloqueig, s’acostuma
a prescriure algun laxant per facilitar la defecació i així no patir tant
mentre no es resol la lesió.
A la la llarga, però, cal fer un
abordatge dels hàbits d’alimentació, d’activitat física, així com
la postura i de condicionament ambiental en el moment de defecar.
Els hàbits d’alimentació s’hauran d’ajustar segons si el problema és de poc volum
de femta, per la qual cosa convindrà augmentar la ingesta de fibra, o si
el problema és perquè les femtes són molt seques i dures, per la qual cosa
haurem d’augmentar el volum d’aigua. Una vegada, vaig sentir un proverbi
xinès que diu que “en el riu sec, el vaixell no hi navega” J. Ens uns cassos i altres hi ha una actuació que a
l’escola hem observat en molts infants que va molt bé, quan s’administra en quantitats
suficients i de forma persistent i sistemàtica: l’oli acalòric.
L’oli acalòric no és un medicament.
Tot i això, és bo que consulteu amb el vostre pediatra de referència,
nutricionista o digestòleg per qualsevol dubte sobre aquest tema. És un oli que
com el seu nom indica, no té calories i no s’absorbeix, i ens resulta útil
perquè tot ell es converteix en lubricant. Cal, però, ser conscients que a mida
que creixen els infants cal augmentar-ne la quantitat, i en això us orientarà
també el vostre especialista de referència.
Sobre l’activitat física, podem compensar la limitació que tenim a aquest nivell mitjançant
massatges a l’abdomen que haurem de realitzar regularment i de forma
permanent al llarg del temps.
Us deixo aquí un parell de fotografies
sobre el massatge tailandès per a l’estrenyiment, molt senzill, que us
pot ser útil:
Comparteixo també l’enllaç
d’un vídeo de youtube d’un altre tipus de massatge, per si voleu
dedicar-hi més estona.
La postura també és un àmbit sobre el que podem intervenir. Sempre
és recomanable disposar d’un WC adaptat on l’infant pugui seure
correctament i segons les seves necessitats posturals, sense bolquer, i
d’aquesta manera l’esforç per fer deposicions és més efectiu.
El condicionament ambiental venen a ser mesures que influeixen en
l’estat emocional de l’infant així com en el seu aprenentatge condicionat.
M’explico. Si assentem l’infant en un WC adaptat, sempre al mateix moment
del dia, amb un ambient de tranquil·litat i confort, serà una bona
ajuda. De vegades, l’hàbit horari es pot agafar amb l’ajuda d’algun laxant, per
després retirar-lo. Però de nou, l’ús de laxants és quelcom que heu de
consultar amb el vostre especialista mèdic de referència.
I ENCARA UNA COSETA MÉS
Voldria afegir un apunt. Les mesures
proposades: els hàbits d’alimentació, els massatges, així com la postura
i de condicionament ambiental, no cal començar-los tots de cop. Val més
proposar-nos un objectiu i centrar-nos en aquest, i mica en mica, sense que
suposi una càrrega excessiva en les obligacions diàries, anar introduint
actuacions beneficioses. Així que molt d’ànim i endavant!!
DESITGEM QUE AQUESTA INFORMACIÓ SIGUI
D’UTILITAT PER A TOTS VOSALTRES. A CONTINUACIÓ, COMPARTIM AMB VOSALTRES ELS
ENLLAÇOS QUE HEM CITAT I FET SERVIR COM A FONTS DOCUMENTALS, I ALTRES QUE PODEN
SER DEL VOSTRE INTERÈS SI VOLEU INVESTIGAR UNA MICA MÉS.
UNA ABRAÇADA A TOTS I SALUT!"
FONTS D’INFORMACIÓ
ALTRES PÀGINES D’INTERÈS
Hola!!!
ResponEliminaSòc la Sivia, la mare del Joan del Tricicle.
Moltes gràcies a les millors Fisios que tenim al Pi,per aquest article tan necessari i pràctic sobre l'estrenyament. Esteu en tot gràcies per ajudar-nos a tenir curadels nostres fills.
Quedem-nos a casa, tot anirà bé, ja queda un dia menys per veure'ns!!!
*volia dir restrenyiment.
ResponElimina